a cada racó...

"a cada racó, en cada moment, palpita la complexa meravella de ser vius...."

Jo només tinc un desig d’amor, un poble i una barca…
Desig d’amor per no perdre mai el plaer d’enamorar-te,
un poble que em deixi compartir la joia d’estimar-se,
i una barqueta per si la mar, la mort volgués donar-me (LL.LLach)

Amargors… (a la mort de l’Alfredo Lucchetti)

El fèretre entrà entre aplaudiments… entre la multitut perplexa davant del gran misteri…

El fèretre entrà per uns bosc de punys enlairats, símbol d’una batalla perduda de sempre, però mai acabada de perdre…

Un poema durant el funeral. Les paraules d’un amic difunt del difunt, que ara li fa companyia…

"No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula:
una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa.
I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.”

Vicent Andrés Estellés. “El vi”. Llibre de meravelles. Tres i Quatre 1994.